MADINAT AL TURAB

Ahir vaig vagarejar per València. Feia molts anys que no ho feia. Darrerament sempre hi vaig a cosa feta, enllestesc tan ràpid com puc, i me'n torne. Però ahir tenia un compromís al matí i un altre a la vesprada i vaig decidir quedar-m'hi. A sobre, el compromís del matí (burocràcia, ja ho sabeu) va costar menys del que pensava, i em van quedar set o vuit hores per omplir. Per passejar una ciutat que em va semblar més aliena que mai. Racons íntims de la meua joventut que me'ls havien canviat, que me'ls havien profanat. I tot això sense anar a les zones noves, inexistents en la meua joventut, i completament absents del record. Gent estranya, despersonalitzada. I tot i això era la meua ciutat, i així la sentia. Vaig recordar un poema de Marc Granell. Us el reproduesc. Si voleu escoltar-lo musicat per Rafa Xambó ho podeu fer en aquest enllaç:

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=1776&autor=460

Estesa sota el sol despietat del migdia

enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya

ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries

amagades sota el fum del foc de l’artifici.

Ciutat de serps i rates coentes i terribles,

per tu passeja lliure la ignomínia més fonda

i rep la traïció homenatge cada dia

dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.

Has venut la memòria com qui ven taronges

per un plat de llentilles podrides que et foraden

el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te

soterranis de fel on pul·lulen les panteres.

En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime

i per això t’odie amb el fàstic més roent,

tomba perfecta i desolada que lluny contemple

al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.

Madinat-Al- Turab

Marc Granell